El Ruwenzori és una regió muntanyosa situada a l'oest d'Uganda, de 50 Km d’ample i uns 120 Km de llarg, d’aproximadament 100000 hectàrees d’àrea, on es troba la zona glacial més extensa d’Àfrica. Aquesta regió esta formada per 25 cims per sobre dels 4500m, i on el seu punt més alt és el Pic Margherita amb 5109 m. El Ruwenzori és una illa alpina envoltada per planícies seques, i és conegut per una inusual flora adaptada al sòl àcid i a l’alçada, a on es troben moltes espècies endèmiques de la regió del "rift valley" de l’oest i a on pel seu rang altitudinal, les seves temperatures constants, humitat i alta insolació, les muntanyes son la llar de la fauna més rica d’Àfrica.

Mapa 1

Existeix una marcada zonació de la vegetació en funció a l’altitud, de les que podem distingir principalment cinc zones:

• El bosc Montà tropical
• El bosc de Bambú
• Formacions higròfiles amb ericàcies
• Matollar de Hagenia (Rosaceae) i Rapanea (Myrtiniaceae)
• Parameres afro-alpines

Dels 278 taxa de plantes forestals que es troben a la zona afro-alpina, un 81% són endèmiques de l’est d’Àfrica i un 19% es troben només a la regió afro-alpina (Herberg,1961; Lush,1993). Dos arbres són endèmics del Ruwenzori (Hypericum bequaertii i Schefflera polysciadia) i 7 més es troben només aquí i en altres zones de bosc de muntanya del sud-oest d’Uganda (Howard,1991).

A les muntanyes es poden trobar 70 espècies de Mamífers (Wilson, 1995), incloent-hi 6 espècies de primats diürns i 12 endemismes de petits mamífers. Hi ha , com a mínim, 177 espècies d’ocells de bosc (un 17.6% del total del país, segons Wilson (1995) incloent-hi 19 ocells endèmics de la regió de l’Albertine Rift.

S’hi troben també 15 espècies de papallona (22% del total del país) (Howard, 1991) i en un estudi dels anys 1948-1949 es van descriure 60 espècies d’invertebrats, 25 dels quals eren nous per la ciència (Salt, 1987). Tot això suggereix que pot existir una fauna més extensa encara per descobir o conèixer en profunditat.

Les muntanyes del Ruwenzori són una de la regió més “regades” del planeta. Els cims acostumen a estar coberts per núvols i boires que fan que plogui més de 300 dies l’any. Aquesta particular climatologia, la seva altitud i la posició geogràfica en que es troba, just a l’equador, ha donat lloc a la selva de muntanya més espessa de la terra.

El Ruwenzori són les terres dels Bakonzo i els Baamba, de llengua Bantú, que han viscut a peu de les muntanyes durant generacions i que la seva cultura es troba adaptada a les abruptes pendents i al clima del Ruwenzori (Yeoman, 1992)

Històricament al 1910 es va establir la frontera colonial que separava el Zaire i Uganda, fet que va suposar la divisió dels pobles Bakonzo i Baamba, una divisió artificial amb la qual aquests pobles mai s’hi han trobat còmodes (Yeoman, 1992). La regió és una de les més densament poblades d’Àfrica, i l’àrea del Ruwenzori en sí mateixa és la llar de 300000 Bakonzos, malgrat que ningú viu dins de l’àrea protegida del Parc. (Loefler, 1997)

Fins al 1991, la reserva forestal del Ruwenzori va ser administrada, si bé no eficientment protegida, per les oficines forestals locals. Degut a la manca d’infrastructura i punts d’accés amb vehicles dins la reserva, la gestió consistia en esporàdiques patrulles a peu per part de només un petit nombre de guardes forestals. El pla de gestió més recent era del període 1961-1971 (Leggat & Beaton, 1961), i aquest permetia una limitada extracció de recursos forestals, però aquest mai es va dur a terme així com tampoc es varen traçar les delimitacions del parc. Durant els anys 70 i 80, el bosc de muntanya va ser escenari d’intenses caces furtives i de l’extracció il·legal d’altres recursos. Com a resultat es varen extingir espècies com el búfal salvatge i van disminuir dràsticament la població de moltes altres.

A partir de 1991, el Ruwenzori Mountaneering Service (RMS) va assumir alguns aspectes de l’administració relacionats amb el desenvolupament de facilitats per als visitants i la preparació de guies. Les muntanyes van ser designades com a Parc Nacional. La política de la conservació es va basar en fer partícips a les comunitats locals en la gestió del nou parc, esdevenint el parc la seva principal font d’ingressos.

Durant aquesta època es va posar en marxa “The Rwenzori Mountains Conservation and Development Project” per part de US Agency for International Development (USAID) i per World Wildlife Fund (WWF). La primera fase va ser la preparació d’un nou pla de gestió, per cobrir tota la regió, el desenvolupament turístic, la infrastructura i la participació de les comunitats locals. (WWF,1996)

Al Juliol de 1997 les muntanyes van ser ocupades per guerrilles armades, especialment per les activitats de “Allied Democratic Forces (ADF)”. Això va forçar el tancament del parc i tota la seva gestió fins a l’any 2001. L’explotació il·legal, la caça furtiva i el tràfic de petits animals, especialment per part de petits grups armats locals era a l’any 2000, encara, una pràctica comú (UNESCO, 2000), però al 2001 la seguretat s’havia incrementat notablement al parc i va ser reobert als visitants (UNESCO, 2002).

Des de l’any 2001 la regió va entrar a la “List of World Heritage in Danger”, posant en alerta al “World Heritage Centre” i al “World Conservation Union (IUCN)” i novament s’està tornant a intentar posar en marxa la gestió del Parc, dels seus recursos i de la seva gent, per part de la Uganda Wildlife Authority (UWA) i nombroses ONGs amb seu a la regió.